8Declarar l'ús d'IA i el que s'ha comprovat

En un material creat amb vibe coding el codi l’escriu la intel·ligència artificial (IA), i el més habitual és que ningú no l’hagi revisat línia per línia. Les persones que el reutilitzin ho necessiten saber per decidir fins a quin punt se’n poden refiar, igual que necessiten saber quina part n’ha comprovat l’autor. La declaració d’ús d’IA respon a aquestes dues preguntes en un parell de frases.

La transparència és un dels principis ètics de la «Guía sobre el uso de la inteligencia artificial en el ámbito educativo» de l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF), segons el qual l’alumnat i el professorat han de conèixer quan s’utilitza la IA, com funciona i quines són les seves limitacions. El Centre Nacional de Desenvolupament Curricular en Sistemes no Propietaris (CEDEC), al seu article sobre la Jornada sobre Programari Lliure i Intel·ligència Artificial Oberta (seLIA), proposa compartir amb cada recurs quines eines es van fer servir, què es va revisar a mà i què es va generar de manera automàtica. Ho resumeix dient que aquesta documentació «no és una capa de burocràcia, és una capa d’honestedat» envers la comunitat que reutilitzarà el recurs.

A la Unió Europea, el Reglament d’IA estableix al seu article 50 unes obligacions de transparència que s’apliquen des del 2 d’agost de 2026. La major part recau en els proveïdors dels sistemes d’IA, que han de marcar els continguts generats de manera que se’n pugui detectar l’origen. Els proveïdors els sistemes dels quals ja eren al mercat abans d’aquesta data tenen fins al 2 de desembre de 2026 per fer-ho, segons la modificació introduïda pel Reglament (UE) 2026/1744. Les persones que utilitzen aquests sistemes ho han de declarar en dos casos: quan difonen imatges, àudios o vídeos generats o manipulats que s’assemblen a persones, objectes, llocs, entitats o fets reals i es poden prendre per autèntics, el que es coneix com a deepfake, i quan publiquen textos per informar sobre assumptes d’interès públic sense que hagin passat per una revisió humana o un control editorial del qual algú es faci responsable.

Un material educatiu revisat pel seu autor no sol entrar en aquests casos, llevat que inclogui imatges, àudios o vídeos realistes d’aquest tipus, com la recreació d’un fet històric que es pugui prendre per autèntica. Fora d’aquest cas, declarar l’ús d’IA és una bona pràctica i no una exigència legal. Altres països tenen normes diferents, i convé consultar-les.

La declaració ha de ser breu i concreta. Convé que indiqui tres coses:

• L’eina utilitzada. El nom del xatbot, la plataforma o l’agent amb què s’ha creat el material.
• El que ha comprovat la persona. La correcció dels continguts, el funcionament, el tractament de les dades o l’accessibilitat. És la part que més informa, perquè varia d’un material a un altre.
• La data. Les eines canvien amb rapidesa, i la data permet situar el material.

Una declaració d’aquest tipus podria ser «Creat amb [nom de l’eina] el setembre de 2026. S’han revisat els continguts i s’ha provat el funcionament. No recull dades». El mínim és que figuri dins del mateix material, al costat de la llicència, perquè l’acompanyi quan es descarregui o s’incrusti en una altra pàgina. Així ho fa José Luis Miralles Bono en aplicacions com ScoreSpacer, el peu de la qual indica que s’ha creat amb ajuda d’una IA concreta i que tot el processament es fa al navegador. Quan el material és un projecte amb diversos fitxers, la mateixa declaració va a la seva documentació, amb un enllaç al registre de decisions de la recomanació 7, que és el que explica com es va fer.

En el codi, la intervenció de la IA és sempre la mateixa, així que graduar-la no aporta res. En els continguts didàctics passa el contrari. Les preguntes d’un qüestionari les pot haver escrit senceres el docent, o les pot haver generat la IA i el docent haver-se limitat a validar-les, i aquesta diferència importa a la persona que les farà servir a la seva aula.

Per indicar-la es pot utilitzar el Marc per a la integració de la IA generativa en les tasques educatives (MIAE), que gradua la intervenció en sis nivells, des de la feina completament humana del nivell 0 fins a la supervisió humana d’una IA autònoma del nivell 5. Per fer-ho n’hi ha prou d’afegir el nivell a la declaració, per exemple «Continguts de nivell 2 del MIAE, revisats per l’autor». Aquesta guia ho aplica a si mateixa, i la seva pàgina de crèdits indica que s’ha elaborat en el nivell 4, el de la col·laboració avançada entre la persona i la IA.