Eines i nivells

No totes les persones treballen amb els mateixos mitjans, i les eines per crear programes amb intel·ligència artificial (IA) són molt variades. A grans trets es poden agrupar en quatre famílies, que es presenten a continuació amb alguns exemples de les disponibles el 2026.

• El web d’un xatbot. Assistents generals com ChatGPT, Gemini o Claude, que creen l’aplicació dins de la mateixa conversa. El material queda allotjat a la plataforma i es comparteix mitjançant un enllaç.
• Plataformes per crear aplicacions. Serveis com Lovable, Bolt, Replit, Google AI Studio o Canva, que generen, allotgen i publiquen l’aplicació des del navegador.
• Editors de codi amb IA. Programes com Visual Studio Code o Cursor, que s’instal·len a l’ordinador i incorporen un assistent que escriu i modifica els fitxers del projecte.
• Agents de programació. Programes com Codex CLI, Antigravity (agy) o Claude Code, que reben les instruccions en llenguatge natural i treballen directament amb els fitxers de l’ordinador.

Per seguir aquesta guia, el que importa és la manera de treballar que permet cada eina. En les dues primeres famílies el material viu als servidors d’una empresa, que és la que decideix quant de temps es manté. Al web d’un xatbot és, a més, una peça única. Normalment se’n pot veure el codi, i fins i tot modificar-lo, però no és possible acompanyar-lo d’altres fitxers, com la llicència o la documentació, ni portar un control còmode dels canvis. En les dues últimes el material és una carpeta de fitxers a l’ordinador propi, que es pot publicar en un lloc propi o en un repositori com GitHub, on queda registrat cada canvi. A l’article «Consolas de IA: qué son y cómo se instalan» (en castellà) s’explica com començar a treballar amb els agents de programació.

Per aquest motiu, cada recomanació es concreta en dues indicacions. El mínim és el que es pot complir amb qualsevol eina, fins i tot quan el material s’ha creat i es comparteix dins del web d’un xatbot, i és suficient per publicar de manera responsable. El recomanat és el que convé fer a més, i requereix que el material sigui un projecte amb els seus propis fitxers, publicat en un repositori o en un lloc propi. Les plataformes per crear aplicacions també solen treballar amb projectes de diversos fitxers, i algunes permeten enviar-los a un repositori extern, de manera que en aquest cas es poden seguir aquestes indicacions. Quan no hi ha diferència entre una manera de treballar i una altra, es dona una sola indicació.