6Citar l'autoria del que es pren d'altres persones

Un material creat amb intel·ligència artificial (IA) poques vegades és del tot nou. Sol incorporar imatges, icones, sons, tipografies, textos o biblioteques de programació que tenen els seus propis autors. La IA els afegeix amb naturalitat quan se li demana un resultat, i no sempre avisa d’on procedeixen ni de les condicions amb què es poden utilitzar.

El reconeixement de l’autoria és una qüestió de respecte cap a la feina d’altres persones, i també un dret. A Espanya, la Llei de propietat intel·lectual inclou entre els drets morals de l’autor, al seu article 14, el d’exigir que es reconegui la seva condició d’autor de l’obra. Les llicències lliures mantenen aquesta condició. La llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual, que s’abreuja CC BY-SA, permet per exemple copiar i adaptar l’obra sempre que se’n doni el crèdit de manera adequada, s’enllaci la llicència i s’indiqui si s’hi han fet canvis.

Creative Commons recomana a les seves pràctiques recomanades d’atribució que cada element aliè vagi acompanyat de quatre dades:

• El títol de l’obra, si en té.
• L’autoria, amb el nom o el nom d’usuari del seu autor.
• La procedència, amb l’enllaç al lloc d’on s’ha pres.
• La llicència, amb el seu nom i l’enllaç al seu text.

Quan l’element s’ha modificat, convé indicar-ho. Una atribució completa tindria aquesta forma: «Títol de la imatge, de Nom del seu autor, presa de Wikimedia Commons, amb llicència CC BY-SA 4.0», amb els enllaços a la imatge original i a la llicència.

L’atribució ha d’anar dins del mateix material, i no a la pàgina que l’enllaça ni en un missatge a part. Un material educatiu es descarrega, s’incrusta en una altra pàgina o es puja a la plataforma d’un centre, i si l’atribució no viatja amb ell, es perd al primer pas. El mínim és una secció de crèdits al peu o en una pantalla pròpia, amb les quatre dades de cada element. Aquesta guia ho fa a la seva pàgina de crèdits i llicències, que recull les icones i la tipografia que utilitza, amb els seus autors i les seves llicències.

Convé preguntar a la IA quins elements aliens ha incorporat i amb quina llicència, ja que no sempre ho indica. És el que demana el punt 6 de l’avaluació VCER. Hi ha tres casos que mereixen atenció:

• Les imatges enllaçades des d’un altre web. La IA pot col·locar una imatge mitjançant la seva adreça en un altre lloc, sense que en consti la llicència. Convé substituir-la per una amb llicència coneguda i guardar-la dins del material.
• Les imatges generades per IA. No tenen un autor a qui acreditar, però convé indicar que són generades i amb quina eina, com demana la recomanació 8.
• Les biblioteques de programació. Cadascuna té la seva llicència, i algunes condicionen la del conjunt. Les llicències amb copyleft, com la GPL (General Public License, llicència pública general), exigeixen que el programa que les incorpora es distribueixi amb la mateixa llicència. Unes altres, com la MIT, que pren el nom de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, demanen conservar l’avís d’autoria.

Quan un element no en permet la reutilització, o no és possible esbrinar-ne la llicència, el prudent és substituir-lo. La IA pot proposar alternatives amb llicència lliure, i convé comprovar a la font original que la llicència és la que diu.