5Fer-lo accessible a qualsevol persona

Un material és accessible quan les persones amb discapacitat poden percebre’l, comprendre’l, recórrer-lo i interactuar-hi. La Iniciativa d’Accessibilitat Web del World Wide Web Consortium (W3C), el consorci que elabora els estàndards del web, recorda que abasta les discapacitats visuals, auditives, físiques, cognitives, neurològiques i de la parla, i que beneficia també altres persones, com les que fan servir un telèfon mòbil, les que tenen una connexió lenta o les que pateixen una limitació temporal.

En educació no és una millora opcional, ja que un material que una part de l’alumnat no pot utilitzar deixa aquestes persones fora de l’activitat. La Recomanació sobre els Recursos Educatius Oberts (REO) de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) situa l’accés efectiu, equitatiu i inclusiu entre els seus objectius, i a la Unió Europea l’accessibilitat és una exigència legal per als llocs web del sector públic, establerta per la Directiva 2016/2102.

La intel·ligència artificial (IA) permet afegir sense esforç animacions d’entrada, cursors personalitzats o fons amb partícules. L’article «Mantener la “A” de abierto en los REA en tiempos de IA», del Centre Nacional de Desenvolupament Curricular en Sistemes no Propietaris (CEDEC), assenyala que aquests efectes no aporten valor pedagògic, i que augmenten el pes del fitxer, alenteixen la càrrega en les connexions lentes i poden interferir amb els lectors de pantalla i amb altres tecnologies d’assistència.

Convé prescindir del que només guarneix, i demanar a la IA que respecti la preferència de moviment reduït del dispositiu quan una animació sí que tingui una funció.

Hi ha quatre proves que no requereixen eines ni coneixements tècnics:

• Només amb el teclat. Es recorre el material amb la tecla de tabulació i s’activen els controls amb la tecla de retorn. Tots els controls han de ser accessibles, en un ordre lògic, i s’ha de veure quin control té el focus.
• Amb el text ampliat. S’amplia la pàgina al doble des del navegador. El contingut s’ha de continuar llegint sense que els textos es tallin o se superposin.
• En un telèfon mòbil. El material ha de cabre a l’amplada de la pantalla, i els botons s’han de poder prémer amb el dit.
• Sense dependre del color. Un encert o un error no es poden distingir únicament pel color. Els ha d’acompanyar un text o un símbol.

Gran part d’aquesta feina es pot encarregar a la IA. El mínim és demanar-li des del principi que el material segueixi les Pautes d’Accessibilitat per al Contingut Web, l’estàndard internacional, que s’organitza en quatre principis: el contingut ha de ser perceptible, operable, comprensible i robust. Així ho fa el fitxer d’instruccions per a la IA.

El recomanat és demanar-li, a més, que revisi el resultat amb una eina automàtica i corregeixi el que detecti. Els agents de programació ho poden fer sense ajuda, ja que instal·len l’eina, l’executen i apliquen les correccions. El W3C adverteix, però, que cap eina no pot determinar per si sola si un lloc compleix els estàndards d’accessibilitat, de manera que les proves manuals continuen sent necessàries.

Un exemple és la guia interactiva «MCD y mcm», de Felip Sarroca, dedicada al màxim comú divisor i al mínim comú múltiple. Supera sense cap avís la revisió automàtica, té tots els seus controls a l’abast del teclat, amb el focus visible, indica la seva llengua i s’adapta a la pantalla d’un mòbil.